divendres, 22 de març del 2013

Conte a 4 mans: EN MARC I LA PEDRA MÀGICA

  Conte a 4 mans: EN MARC I LA PEDRA MÀGICA
Els alumnes de cicle superior han fet un taller de textos narratius que ha acabat amb un conte a quatre mans.

EN MARC I LA PEDRA MÀGICA


Hi havia una vegada un nen que es deia Marc. Era alt i prim, era ros, tenia els ulls marrons, tenia el cabell curt. Anava sempre vestit amb xandall de ratlles verdes i blanques i amb pantalons d’esport, que sempre es ficava per anar a jugar a futbol.

En Marc vivia en un poble de muntanya molt petit i pobre. Hi havia quatre cases i una església.
Un dia de sol en Marc va anar a buscar menjar pel poble; va anar bosc endins i es va perdre.

Buscant el camí de tornada cap a casa va veure un mapa a terra. El va agafar i va veure un punt que assenyalava una pedra màgica. Va començar a seguir el mapa.

Primer va anar a un camí ple de serps. Una serp el va picar, però va tenir sort perquè no era verinosa.

Després va caure dins un llac ple de piranyes. Una d’elles gairebé el va mossegar, però va poder nedar fins l’altra vora del llac.

Finalment va haver de passar per les sorres movedisses i va cridar molt fort, fins que va arribar una noia que es deia Anna. L'Anna el va ajudar a sortir de les sorres movedisses.

L’Anna i en Marc van trobar la pedra màgica, però resulta que estava a la teulada de l’església del poble. L’Anna i en Marc es van enfilar i van agafar la pedra màgica per salvar el poble de la fam.

El Marc va passar la pedra a través del sol i els camps van cobrar color. La gent anava ben vestida. Els vilatans van reunir els nens i van fer una festa.

Actualment els habitants del poble són els més feliços de la comarca i no els falta mai de res.

David Fenoy
Sergi Barba
Queralt Anglarill
Ànima Martínez
març de 2013

LA FLOR DE LA NATURA ROJA CONTE A QUATRE MANS

LA FLOR DE LA NATURA ROJA CONTE A QUATRE MANS Els alumnes de cicle superior, dins el taller d'expressió escrita, han treballat els textos creatius. Hem acabat el taller escrivint un conte a quatre mans que porta per títol "La flor de la natura roja". Autors: Albert Vilaseca Carles Fernández Aina Basullas Paula Sánchez

LA FLOR DE LA NATURA ROJA

Hi havia una vegada dos germans que es deien Pau i Elena.

El Pau era alt, de pell fosca com el cafè amb llet. El seu cabell era ros com les espigues daurades del blat a l’estiu.

L’Elena era alta com un pi, també de pell fosca com el cafè. Tenia el cabell castany i llarg.

En Pau i l’Elena vivien en una granja. La granja era vermella i molt gran, amb una gran porta d’entrada blanca i vermella.

Un dia el seu pare es va posar molt malalt i passaven les setmanes, però no millorava. Per això els dos germans van anar un dia a la Muntanya de la Pluja. La muntanya era molt alta i l’Elena tenia por a les altures. En Pau li deia que estigués tranquil·la, que no passava res. Quan es trobaven a mitja pujada es van topar amb el Noi d’Aigua que els va dir que ja sabia què anaven a buscar a la Muntanya de la Pluja.
El Noi d’Aigua els va dir que havien de trobar la flor de la natura roja, que era vermella i verda i es trobava just darrera seu. En Pau va dir-li que era molt lleig. L’Elena, mentre en Pau li deia tot això al Noi d’Aigua, va anar a agafar la flor de la natura roja. Quan la va agafar se’n van anar corrents.

En Pau i l’Elena estaven molt preocupats per la malaltia del seu pare. Per això quan van tenir la seguretat que ja tenien el remei van tornar cap a casa seva per donar-li al seu pare.

  • Fills meus, estic entre la vida i la mort. Heu portat la flor de la natura roja? Ja sabeu que aquest és l’únic remei que em pot salvar.
  • Sí pare, l’hem portat -, van respondre en Pau i l’Elena.
  • Prepareu aigua calenta per fer una infusió –va demanar el pare.
  • Ara mateix –va respondre en Pau.

Quan en Pau va tenir l’aigua calenta a punt de bullir l’Elena va preparar la infusió i va extreure l’essència líquida de dins la flor de la natura roja. Van barrejar una cinquena part de l’essència de la flor amb mitja banya de bou plena d’aigua.

Albert Vilaseca
Carles Fernández
Aina Basullas
Paula Sánchez
març de 2013