LA FLOR DE LA
NATURA ROJA
Hi havia una vegada
dos germans que es deien Pau i Elena.
El Pau era alt, de
pell fosca com el cafè amb llet. El seu cabell era ros com les
espigues daurades del blat a l’estiu.
L’Elena era alta
com un pi, també de pell fosca com el cafè. Tenia el cabell castany
i llarg.
En Pau i l’Elena
vivien en una granja. La granja era vermella i molt gran, amb una
gran porta d’entrada blanca i vermella.
Un
dia el seu pare es va posar molt malalt i passaven les setmanes, però
no millorava. Per això els dos germans van anar un dia a la Muntanya
de la Pluja. La muntanya era molt alta i l’Elena tenia por a les
altures. En Pau li deia que estigués tranquil·la, que no passava
res. Quan es trobaven a mitja pujada es van topar amb el Noi d’Aigua
que els va dir que ja sabia què anaven a buscar a la Muntanya de la
Pluja.
El Noi d’Aigua els
va dir que havien de trobar la flor de la natura roja, que era
vermella i verda i es trobava just darrera seu. En Pau va dir-li que
era molt lleig. L’Elena, mentre en Pau li deia tot això al Noi
d’Aigua, va anar a agafar la flor de la natura roja. Quan la va
agafar se’n van anar corrents.
En Pau i l’Elena
estaven molt preocupats per la malaltia del seu pare. Per això quan
van tenir la seguretat que ja tenien el remei van tornar cap a casa
seva per donar-li al seu pare.
- Fills meus, estic entre la vida i la mort. Heu portat la flor de la natura roja? Ja sabeu que aquest és l’únic remei que em pot salvar.
- Sí pare, l’hem portat -, van respondre en Pau i l’Elena.
- Prepareu aigua calenta per fer una infusió –va demanar el pare.
- Ara mateix –va respondre en Pau.
Quan en Pau va tenir
l’aigua calenta a punt de bullir l’Elena va preparar la infusió
i va extreure l’essència líquida de dins la flor de la natura
roja. Van barrejar una cinquena part de l’essència de la flor amb
mitja banya de bou plena d’aigua.
Albert Vilaseca
Carles Fernández
Aina Basullas
Paula Sánchez
març de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada