dimarts, 24 de desembre de 2013
CANTADA DE NADALES A LA RESIDÈNCIA
CANTADA DE NADALES DELS ALUMNES DE QUART DE L'ESCOLA JOVENTUT DE CALLÚS A LA RESIDÈNCIA SANT SADURNÍ
dimarts, 3 de desembre de 2013
divendres, 29 de novembre de 2013
dimarts, 19 de novembre de 2013
divendres, 15 de novembre de 2013
divendres, 8 de novembre de 2013
dimecres, 30 d’octubre de 2013
divendres, 25 d’octubre de 2013
divendres, 18 d’octubre de 2013
dissabte, 6 de juliol de 2013
divendres, 14 de juny de 2013
dilluns, 10 de juny de 2013
divendres, 7 de juny de 2013
dijous, 6 de juny de 2013
dimarts, 4 de juny de 2013
dimarts, 28 de maig de 2013
dilluns, 20 de maig de 2013
divendres, 17 de maig de 2013
dijous, 16 de maig de 2013
dimecres, 15 de maig de 2013
divendres, 10 de maig de 2013
divendres, 26 d’abril de 2013
dijous, 25 d’abril de 2013
divendres, 19 d’abril de 2013
dimecres, 17 d’abril de 2013
divendres, 12 d’abril de 2013
divendres, 5 d’abril de 2013
dissabte, 23 de març de 2013
divendres, 22 de març de 2013
CONTE A QUATRE MANS: LA XOCOLATA QUE NO ENGREIXAVA
CONTE A QUATRE MANS
Els alumnes de cicle superior han treballat els textos creatius que ha acabat amb un conte a quatre mans.
Els alumnes de cicle superior han treballat els textos creatius que ha acabat amb un conte a quatre mans.
LA XOCOLATA QUE
NO ENGREIXAVA
Fa molt de temps, en
un indret anomenat Vilaxoco, que, tal i com deia el nom, la ciutat
estava feta de xocolata.
Tots els habitants
de Vilaxoco eren grassonets i eren ganduls, excepte un. Aquest era en
Joanet.
En Joanet era prim i
alt, pel-roig. Tenia 13 anys i era molt intel·ligent i calmat. En
Joanet cada dia anava a l’institut i quan acabava estudiava anglès
a l’acadèmia English 4You, dos cops per setmana, però no tot eren
flors i violes. Cada dia que passava en Joan se sentia pitjor. Tots
els habitants de la ciutat el rebutjaven cada cop més. Fins que un
nen li va prometre que si trobava la manera que la xocolata no
engreixés es faria amic seu i li buscaria més amics.
Amb la desesperació
de tenir amics i trobar algun ingredient en Joan va voler assolir
aquesta proposta. Va fer camí i va començar a buscar.
En Joanet amb la
seva resistència portava cinc dies de recerca, fins que va arribar a
Vilajosana, on va trobar un vell mag amb molta experiència. El mag
portava barba blanca i llarga que li arribava fins als genolls.
Vestia una túnica morada i amb la gran personalitat d’una pipa a
la boca. Era el Mag Joao.
En Joanet li va
demanar al Joao amb to afirmatiu:
- Bon dia, sóc en Joanet del poble de Vilaxoco. M’agradaria trobar un ingredient màgic per fer que la xocolata no engreixi.
El Mag Joao per molt
de temps que no fes màgia encara conservava els poders. Va portar a
en Joanet cap al laboratori secret on li va donar la poció elaborada
amb una marmita daurada, una cua de serp i una cua d’unicorn.
Al cap de molt temps
en Joanet va tornar a Vilaxoco. Va utilitzar aquella poció del Mag
Joao perquè la xocolata deixés d’engreixar.
Després d’això
l’alcalde de la ciutat li va fer en el seu honor una escultura, que
van instal·lar a la plaça de l’Ajuntament.
Al cap de 10 anys
els habitants de Vilaxoco van estar tan prims com ell.
Nisrin Mergoum
Irene Gil
Tonet Graells
Alba Casé
Març de 2013
Conte a 4 mans: EN MARC I LA PEDRA MÀGICA
Conte a 4 mans: EN MARC I LA PEDRA MÀGICA
Els alumnes de cicle superior han fet un taller de textos narratius que ha acabat amb un conte a quatre mans.
EN MARC I LA PEDRA MÀGICA
Hi havia una vegada
un nen que es deia Marc. Era alt i prim, era ros, tenia els ulls
marrons, tenia el cabell curt. Anava sempre vestit amb xandall de
ratlles verdes i blanques i amb pantalons d’esport, que sempre es
ficava per anar a jugar a futbol.
En Marc vivia en un
poble de muntanya molt petit i pobre. Hi havia quatre cases i una
església.
Un dia de sol en
Marc va anar a buscar menjar pel poble; va anar bosc endins i es va
perdre.
Buscant el camí de
tornada cap a casa va veure un mapa a terra. El va agafar i va veure
un punt que assenyalava una pedra màgica. Va començar a seguir el
mapa.
Primer va anar a un
camí ple de serps. Una serp el va picar, però va tenir sort perquè
no era verinosa.
Després va caure
dins un llac ple de piranyes. Una d’elles gairebé el va mossegar,
però va poder nedar fins l’altra vora del llac.
Finalment va haver
de passar per les sorres movedisses i va cridar molt fort, fins que
va arribar una noia que es deia Anna. L'Anna el va ajudar a sortir de
les sorres movedisses.
L’Anna i en Marc
van trobar la pedra màgica, però resulta que estava a la teulada de
l’església del poble. L’Anna i en Marc es van enfilar i van
agafar la pedra màgica per salvar el poble de la fam.
El Marc va passar la
pedra a través del sol i els camps van cobrar color. La gent anava
ben vestida. Els vilatans van reunir els nens i van fer una festa.
Actualment els
habitants del poble són els més feliços de la comarca i no els
falta mai de res.
David Fenoy
Sergi Barba
Queralt Anglarill
Ànima Martínez
març de 2013
LA FLOR DE LA NATURA ROJA CONTE A QUATRE MANS
LA FLOR DE LA NATURA ROJA
CONTE A QUATRE MANS
Els alumnes de cicle superior, dins el taller d'expressió escrita, han treballat els textos creatius. Hem acabat el taller escrivint un conte a quatre mans que porta per títol "La flor de la natura roja".
Autors:
Albert Vilaseca
Carles Fernández
Aina Basullas
Paula Sánchez
Hi havia una vegada
dos germans que es deien Pau i Elena.
LA FLOR DE LA
NATURA ROJA
Hi havia una vegada
dos germans que es deien Pau i Elena.
El Pau era alt, de
pell fosca com el cafè amb llet. El seu cabell era ros com les
espigues daurades del blat a l’estiu.
L’Elena era alta
com un pi, també de pell fosca com el cafè. Tenia el cabell castany
i llarg.
En Pau i l’Elena
vivien en una granja. La granja era vermella i molt gran, amb una
gran porta d’entrada blanca i vermella.
Un
dia el seu pare es va posar molt malalt i passaven les setmanes, però
no millorava. Per això els dos germans van anar un dia a la Muntanya
de la Pluja. La muntanya era molt alta i l’Elena tenia por a les
altures. En Pau li deia que estigués tranquil·la, que no passava
res. Quan es trobaven a mitja pujada es van topar amb el Noi d’Aigua
que els va dir que ja sabia què anaven a buscar a la Muntanya de la
Pluja.
El Noi d’Aigua els
va dir que havien de trobar la flor de la natura roja, que era
vermella i verda i es trobava just darrera seu. En Pau va dir-li que
era molt lleig. L’Elena, mentre en Pau li deia tot això al Noi
d’Aigua, va anar a agafar la flor de la natura roja. Quan la va
agafar se’n van anar corrents.
En Pau i l’Elena
estaven molt preocupats per la malaltia del seu pare. Per això quan
van tenir la seguretat que ja tenien el remei van tornar cap a casa
seva per donar-li al seu pare.
- Fills meus, estic entre la vida i la mort. Heu portat la flor de la natura roja? Ja sabeu que aquest és l’únic remei que em pot salvar.
- Sí pare, l’hem portat -, van respondre en Pau i l’Elena.
- Prepareu aigua calenta per fer una infusió –va demanar el pare.
- Ara mateix –va respondre en Pau.
Quan en Pau va tenir
l’aigua calenta a punt de bullir l’Elena va preparar la infusió
i va extreure l’essència líquida de dins la flor de la natura
roja. Van barrejar una cinquena part de l’essència de la flor amb
mitja banya de bou plena d’aigua.
Albert Vilaseca
Carles Fernández
Aina Basullas
Paula Sánchez
març de 2013
dimarts, 19 de març de 2013
dilluns, 18 de març de 2013
divendres, 8 de març de 2013
divendres, 1 de març de 2013
divendres, 15 de febrer de 2013
divendres, 8 de febrer de 2013
divendres, 25 de gener de 2013
divendres, 11 de gener de 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)